Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
21-06-2020

Pla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHC

Pla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHCPla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHCPla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHC
Pla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHCPla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHCPla Nacional de formació en cirurgia d'Espatlla i Colze. SECHC
L'artroscòpia de colze s'ha desenvolupat durant les dues últimes dècades un cop s'han anat ampliant les indicacions i s'ha adquirit destresa per part dels cirurgians de colze. Per poder realitzar la corba d'aprenentatge d'aquesta articulació, que està limitada per un nombre d'indicacions molt inferior al genoll i l'espatlla. Les potencials complicacions que s'han descrit en aquesta tècnica, especialment en les primeres publicacions realitzades, ha limitat el seu ús a cirurgians amb experiència prèvia en artroscòpia, principalment d'espatlla, que han afegit aquesta nova articulació a la seva activitat.

Es considera que la corba d'aprenentatge s'ha de realitzar sota supervisió d'un cirurgià expert per les complicacions potencials, sent necessari realitzar almenys de 15-20 procediments a l'any per mantenir la destresa.

La limitació d'indicacions i casos fan que pocs centres puguin complir aquests requisits i s'aconsella deixar en mans de cirurgians experts la realització d'aquesta tècnica.

Les contraindicacions de la tècnica són poques, però la deformitat anatòmica prèvia que impedeixi l'accés i l'orientació, l'anquilosi articular, les transposicions nervioses o la infecció extraarticular són les principals.




Recomanacions per a l'inici de l'aprenentatge de l'artroscòpia de colze:

Es recomana començar amb les indicacions quirúrgiques més senzilles com la retirada de cossos lliures, les sinovectomies parcials en pacients reumàtics, els desbridaments condrals per osteocondritis dissecant o lesions del cap del radi, i l'epicondilitis. Les indicacions més complexes com: la fibrosi articular posttraumàtica, l'osteosíntesi de les fractures de cap de radi o el tractament d'inestabilitats, millor realitzar-les un cop es domini la tècnica.