Espatlla

L'articulació de l'espatlla és el nexe entre el tòrax i el braç, la seva patologia és diversa normalment secundària a traumatismes: fractura de cap de l'húmer, escàpula, clavícula, lesions tendinoses, luxacions, etc; però també a sobrecàrrega mecànica en el context laboral o esportiu: artropatia glenohumeral, artrosi acromioclavicular, inestabilitat lligamentoses per sobrecàrrega en llançadors, etc.

Patologies més freqüentment tractades:

Lligaments o un anell cartilaginós (rodet glenoideo) danyat o trencat.

Inestabilitat de l'espatlla, on l'articulació de l'espatlla està solta i llisca massa o es disloca.

Un tendó del bíceps danyat o trencat.

Un manegot dels rotatoris trencat.

Una calcificació d'algun dels tendons del manegot dels rotadors o una inflamació al voltant.

Inflamació o dany en el revestiment de l'articulació, generalment causat per una malaltia, com l'artritis reumatoide, sinovitis, o la condromatosi sinovial.

Artritis de l'extrem de la clavícula.

Teixit solt que necessita ser retirat.

Síndrome de pinçament de l'espatlla (que pot necessitar obrir més espai perquè el muscle es mogui sense que els teixits freguin entre ells).

Artrosi d'espatlla (primàries, després de fractures o lesions cròniques de l'manegot).

Les proves diagnòstiques habitualment utilitzades són les radiografies, les ecografies, la TC i les RM, en funció de l'afecció que s'estigui estudiant.

El tractament d'aquesta patologia requereix diferents tipus d'accessos quirúrgics així com l'ús de l'artroscòpia de l'espatlla com a mètode de tractament mínimament invasiu. De vegades segons la patologia està indicada la utilització d'infiltracions (esteroides, Àcid hialurònic, plasma ric en plaquetes-PRP) que ens permeten curar segons quines patologies i en ocasions millorar el dolor en els procés de recuperació.