Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació.
Més informació
L'espatlla es tracta d'una articulació de biomecànica complexa, capaç d'una àmplia mobilitat en detriment de la seva precària estabilitat. L'etiologia de la inestabilitat (habitualment posttraumàtica) no sempre queda ben identificada, el que pot motivar els possibles fracassos terapèutics. La identificació de les lesions existents és un requisit fonamental per orientar el tractament més apropiat. L'exploració clínica a vegades contribueix en escassa mesura a posar-les de manifest. Només podrem, en el millor dels casos, identificar el sentit de la laxitud principal i la magnitud d'aquesta. Per a un correcte diagnòstic habitualment seran necessàries, radiografies, Tomografies i Artro-Ressonàncies de l'espatlla.
Indicacions
Les indicacions i modalitats de tractament depenen de múltiples factors:
Gravetat de la inestabilitat: Laxitud = Signe objectiu demostrat en l'exploració clínica, que no és patològic per si mateix i, per tant, no requereix tractament. Inestabilitat = Associació patològica de símptomes referits pel lesionat en l'interrogatori, com sensació subjectiva d'inseguretat, acompanyat de laxitud objectiva a l'examen físic. Requereix la reparació de les lesions trobades.
Causa de la inestabilitat: Traumàtica (aguda i recidivant) o atraumàtica.
Direcció de la inestabilitat: Pot ser unidireccional o multidireccional. La forma unidireccional és anterior o posterior. Bidireccional quan a la forma anterior s'associa un component inferior. S'ha de diferenciar inestabilitat multidireccional de la hiperlaxitud multidireccional constitucional, en el qual participen també altres articulacions.
Lesions lligamentoses: La seva presència i el tipus pot determinar el procediment.
Lesions òssies: Afectació de la glenoide (lesió de Bankart) i del cap de l'húmer (lesió de Hill-Sachs) són determinants en l'èxit o fracàs del procediment i poden modificar la indicació de cirurgia oberta o artroscòpica.
Riscs
Els riscos de l'anestèsia i la cirurgia en general són:
Reaccions al·lèrgiques als medicaments Problemes respiratoris Sagnat, coàguls de sang, infecció
Els riscos de la cirurgia de la inestabilitat de l'espatlla són:
Rigidesa de l'espatlla Manca d'efectivitat de la cirurgia per alleujar els símptomes d'inestabilitat Nova luxació d'espatlla Debilitat de l'espatlla Lesió d'un vas sanguini o nervi durant el procediment
Expectatives (pronóstic)
Objectius terapèutics:
Reparar lesions capsulars i labrals, mitjançant reinserció amb ancoratges ossis. Corregir la redundància capsular, mitjançant plicatura. Corregir el defecte ossi, si escau, mitjançant topall ossi anterior (procediment de Latarjet).
La cirurgia artroscòpica generalment produeix menys dolor i rigidesa, menys complicacions, hospitalitzacions més curtes i recuperació més ràpida que la cirurgia oberta de la inestabilitat. Però de vegades només és possible realitzar la cirurgia per mitjà d'un procediment obert (habitualment quan es necessita un topall ossi).
Si li van fer la reparació, el seu cos necessita temps per curar, fins i tot després de la cirurgia artroscòpica, de la mateixa manera que necessitaria temps per recuperar-se de la cirurgia oberta.
Els resultats dependran de la patologia prèvia de l'espatlla però són satisfactoris en més d'un 90% dels pacients després de seguir el procés de recuperació pautat.
Postoperatori de la cirurgia
Seguiu totes les instruccions de l'alta hospitalària i de cures personals que se li donen.
La recuperació pot demorar entre 2 i 4 mesos. Vostè probablement haurà de fer servir un cabestrell durant 4-5 setmanes segons el procediment a què hagi estat sotmès.
Vostè pot prendre medicaments per controlar el dolor segons la pauta.
El moment per poder tornar a treballar o a practicar esports dependrà del que va implicar la cirurgia i pot anar des de tres fins a sis mesos.
La fisioteràpia domiciliària o en un centre pot ajudar a recuperar el moviment i la força en la seva espatlla. La durada de la teràpia dependrà del que es va fer durant la cirurgia.
