Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació.
Més informació
La fractura de canell o fractura de radi distal és de les més freqüents i es produeix habitualment si es cau sobre la mà estesa o en flexió. L'aparició de dolor intens i inflor, és comú a totes les fractures i, en aquest cas, aquesta manifestació apareix gairebé immediatament. La presència d'un hematoma a la zona és normal, i habitualment durant un o dos dies es va fent més gran, però el cos ho reabsorbeix amb el pas dels dies sense deixar senyals a la pell. La pèrdua de mobilitat al canell i la deformitat visible és una altra característica habitual.
Hi ha molts tipus de fractures de radi distal, de les fractures distals la més comuna és la fractura denominada de Colles, que en la majoria dels casos es pot tractar amb una immobilització amb guix, però de vegades, per les característiques de la fractura o pel seu desplaçament requereix tractament quirúrgic.
Indicacions
La cirurgia de les fractures del radi distal es pot recomanar en cas de:
Fractures desplaçades del radi i cúbit distal amb afectació articular que no es puguin immobilitzar amb un guix o que durant el seguiment radiològic després de la inicial reducció de la fractura i col·locació del guix s'observa que la fractura es torna a moure.
Els pacients que per presentar altres necessitats precisen recuperar la mobilitat del canell més aviat i no poden mantenir el guix durant sis setmanes.
Riscs
Els riscos de l'anestèsia i la cirurgia en general són:
Reaccions al·lèrgiques als medicaments Problemes respiratoris Sagnat, coàguls de sang, infecció
Els riscos de l'osteosíntesi de la fractura de radi són:
Rigidesa del canell Manca d'efectivitat de la cirurgia per alleujar el dolor Insuficiència de la reparació per cicatritzar (pseudoartrosi) Debilitat de la mà i canell Lesió d'un vas sanguini o nervi
Expectatives (pronóstic)
La cirurgia de les fractures de radi distal generalment produeix menys dolor i rigidesa, menys complicacions, hospitalitzacions curtes i recuperació més ràpida que el tractament conservador.
Si l'han operat, el seu cos necessita temps per curar, prengui la medicació pautada, tingui l'extremitat en alt i mobilitzi els dits de la mà per ajudar a millorar la inflamació postoperatòria.
Els resultats dependran de la patologia prèvia del canell però són satisfactoris en més d'un 90% dels pacients després de seguir el procés de recuperació pautat que habitualment sol ser de 3-4 mesos.